dimarts, 4 de desembre de 2012

Molt cremà!

Sí, com diu el títol estic molt cremà (pare una estona d'estudiar i em conecte per a fer aquesta entrada), quan  aquest matí m'he enterat del que ha dit Wert i tota eixa gentola m'han entrat unes ganes de cridar impressionants. 

Ens volen impartir les classes en castellà obligatoriament? Però on anem a parar? A l'época franquista? De veres? 

Ja ens la van prohibir quan el Felip V de Borbó va arribar a Espanya al 1713 i va implantar el Decret de Nova Planta, després va arribar un altre anomenat Franco que va tornar a centralitzar Espanya i prohibint novament la nostra llengua, la nostra cultura. 

Està clar que hi ha més coses que el govern ens està llevant però realment es començà per impossar una cultura sobre una altra. Quan perds les arrels, perds la identitat!

Que hi ha molta immigració de parla castellana a Catalunya? I eixe és un argument vàlid per a impartir les classes DE L'ESCOLA/INSTITUT PÚBLIC en castellà?

Si tu emmigres a un altre país no et faran parlar la teua llengua materna, si no que tindràs que aprendre't una, si vas a Ànglaterra tindràs que parlar anglés i si vas a Alemanya tindràs que parlar alemany, i això és d'aquesta manera. L'argument no té validesa.

Que diguen realment el que volen tornar a fer, centralitzar-ho tot, parar el sentiment independentista i que ningú es rebel.le, sigam sincers, un govern de dretes té por a les persones que son diferents, que tenen una cultura que no es la mateixa que la d'ells i això fa que impossen les seues ideologies i creen la por en els demés ciutadans però nosaltres no tenim por, aquesta vegada no guanyaran, NO! Som molts els que compartim aquest sentiment d'estima per la nostra cultura, per qué quin mal faig quan dic que sóc independentista?

Vull que quede clar que igualment aprecie la llengua castellana i la seua literatura, també els sentiments que trasmeten les seues paraules i no es just que es jugue amb aquesta llengua com ho estan fent durant anys.

Juguen amb nosaltres, amb les nostres identitats, les llengues que es junten com es en el cas, tant Català, com Euskera, Gallec o Castellà, totes són llengues precioses i per culpa de la gent que meneja els fils estem matant-les continuament. TOTES LES LLENGUES TENEN EL MATEIX DRET, NINGUNA ÉS MILLOR QUE L'ALTRA, CADA UNA ÉS D'UNA ZONA I DEURIEM CONVIURE TOTES SENSE CAP CENSURA.

NI OBLIT NI PERDÓ!

dijous, 29 de novembre de 2012

Les pròpies tenebres són les que més por donen.


Res pot aturar el que senc,
Em mire i sorgeixen llàgrimes salades.
Sentiments que viatgen a través de la sang, 
Venes que venen a ser carreteres.

Puc compondre versos d’amor
I estrofes de desil·lusió.
Però eixa no és la qüestió.

La soledat m’acompanya, amiga eterna.
A cas saps el que es sent ací dins?
Tot és negre, llum acostat
Als meus ulls que volen veure més enllà.

La realitat és difusa, impotència
Al saber que vas morint poc a poc
I no pots fer res per evitar-ho.
Llàgrimes que ballen sobre les galtes.

Et mires i no et reconeixes,
Reflexar la llum al mirall.
Caus i no et pots aixecar.

Tot és fosc dins meu,
Les pròpies tenebres
Són les que més por donen. 

dilluns, 19 de novembre de 2012

Presentació


Qui eres? Vos preguntareu (i si no vos ho diré igualment). Llegir-ho o no ja és elecció vostra.

Qui sóc? Doncs ni jo mateixa ho se. 

Bo, abans d’anar-me’n per les rames, dic en castellà unes quantes cosetes “En este blog la mayoría de publicaciones serán en valenciano, por ello he puesto debajo de esta entrada un traductor para que se pueda traducir a cualquier lengua. Escribo en valenciano porque pienso con él, hablo con él y siento con mi lengua... Como blog personal he decidido que mejor escribir con mi lengua materna, si queréis comentar hay libre expresión para opinar y hablar con la lengua que quieras y nada más, espero que os guste mi pequeño rincón”.

A continuació vaig a parlar de com a sorgit el nom del bloc i la capçalera.

El nom... doncs com diu “Romàntica del segle XIX” m’encanta el segle XIX i també el romanticisme, el que significava en aquella època aquest concepte, llibertat, revolució, sentiments, entre altres...

La capçalera és molt simple, el títol “Jo, Còctel Molotov” surt de la meua ment com a unes paraules que em defineixen, perquè després de tant d’aguantar arriba un punt en que explotes sense mirar a qui t’emportes per davant. La oració que hi apareix més a baix, “La revolució està al cor” és una idea meua però segur que compartisc amb més d’una persona, pense que al cor (no el físic) és on estan realment els sentiments de llibertat, de revolució.

Ara toca parlar sobre mi... vaig a deixar-vos amb el dubte, m’anireu coneixent al llarg del temps, dels escrits que puge (ja siguen textos, poesies, cites, algun que altre maldecap...), bo sols dir que ENGEGA EL TEU COR, MOU SENTIMENTS DE REVOLUCIÓ!

Res més, ja pujaré alguna coseta en uns dies, espere que vos agrade aquest nou troç de mi i ja sabeu que m'agrada llegir, sobretot les vostres opinions. 

Una abraçada!